"ETH   HARO"
 en aranès

any 1914
SHASCLADA

        El solstici d'estiu ha estat des de la història més llunyana una data remarcable pels pobles pirenaics. Era el moment de sembrar les terres i de pujar els ramats cap a la muntanya, tot començant així el cicle productiu, el cicle de la vida, del qual depenia la subsistència de les famílies que compartien els pobles d'alta muntanya.

Eth solstici d'estiu a estat des dera istòria mès aluenhada, ua data remarcabla pes pòbles pirenèncs. Ère eth moment de semiar es tèrres e de pujar es ramats tara montanha, en tot començar atau eth cicle productiu, eth cicle dera vida, deth quau depenia era subsisténcia des famílies que compartien es pòbles de nauta montanha.

CREMA
QUIHLADA

      No ens poden ser estranys doncs, els rituals i cultes dirigits a la perpetuació d'aquest cicle a les comarques del Pirineu. En aquest sentit destaca el poble de Les, situat a la frontera amb França, al 'terçon' de 'Quate Lòcs', a la part baixa d'Aran, on s'ha conservat fins avui una singular tradició gascona que es coneix amb el nom de la Crema de l'Haro.

Non mos an de suspréner donques, es rituaus e cultes dirigidi tara perpetuacion d'aguest cicle enes comarques des Pirenèus. En aguest sentit destaca eth pòble de Les, plaçat ena frontèra damb França, en terçon des 'Quate Lòcs', ena part baisha d'Aran, on s'a conservat enquia aué ua singular tradicion gascona qu'ei coneishuda damb eth nòm dera Crema der Haro.