Cada any, la revetlla de S. Joan, el 23 de juny, es crema l'Haro a la plaça del poble. Abans, per causa de la cristianització, es feia necessària la presència de la imatge de S. Joan Baptista que arriba a la processó seguit pel capellà que beneirà l'arbre abans de cremar-lo. Un cop feta la benedicció se l'encén i mentre sembla que les flames arribin al cel, un grup de joves fa cremar les 'halhes'. Les 'halhes' són elements de gran importància a la festa i es confeccionen amb trossos d'escorça de cirerer, uns a sobre els altres, lligats amb un filferro. Els més joves les fan girar per sobre dels seus caps com projectils de foc simbolitzant el repartiment de l'element purificador per tots els racons del poble.
Un cop les 'halhes' s'han cremat, el grup folklòric del poble està preparat ja per decorar la plaça de música i color amb els vestits tradicionals, de vistosos colors i amb les seves danses alegres com 'Es Aubades', 'Eth Tricotèr', 'Eth Cadrilh' i 'Eth Balh Plan'.

Cada an, ena serada de S. Joan, eth 23 de junh, se créme eth Haro ena plaça deth pòble. Abantes, per mor dera cristianisacion, se hège de besonh era preséncia dera imatge de S. Joan Baptista, e encara aué arribe damb era professon seguit peth capelhan que darà era benediccion ar arbre abantes de cremar-le. Un viatge benedit, se l'alugue e ath temps qu'es lhames arriben tath cèu, un corròp de joeni hé a cremar es halhes. Es halhes són elements d'ua grana importància ena hèsta e se confeccionen damb pela de bedòth e ceridèr estacada a un hil de hèr. Es mès joeni les hén a virar per dejús des sóns caps, coma projectils de huec en tot simbolisar eth escampilhar er element purificador per toti es cornèrs deth pòble.
Un viatge es halhes són cremades, eth grop folkloric deth pòble ei prèst dejà entà decorar era plaça damb musica e damb es vistosi colors des vestits tradicionaus, e damb es sues dances alegres coma 'Es Aubades', 'Eth Tricotèr', 'Eth Cadrilh' e 'Eth Balh Plan'.

    El cel de la nit aranesa està ple d'espurnes, olor a cendres i a 'vin caud' que es prepara en unes gran olles al voltant de la plaça; és la beguda més típica de la zona i es fa amb vi, rom, peles de taronja, préssec i sucre. També es reparteix coca a tots els assistents.
   Un nou Haro espera, tombat a terra, a pocs metres, per ser 'quilhat' i passar a tenir cura de la vida del poble durant tot un any.

Eth cèu dera net aranesa ei plen de bues, aulor de cendres e de 'vin caud' que se premanís laguens d'ues granes oles ath torn dera plaça; ei eth béuer mès tipic deth parçan e se hé damb vin, rom, peles d'iranja, persséc e sucre. Tamben se repartís còca a toti es assistents.
Un nau Haro demora, ajaçat en tèrra a pògui mètres, entà èster 'quilhat' e passar a soenhar era vida deth pòble pendent tot un an.